diumenge, 9 de juny del 2013

El planeta terra som tots.

El curs ja s'acaba i probablement aquest bloc també. Amb aquesta activitat que hem fet durant tot el trimestre hem entes realment la situació del nostre planeta i la nececitat de canviar alguns dels nostres habits per el be de tots. Us deixem aquest video que no està en català però està molt bé i es molt interessant.

Siusplau doneuli un cop d'ull. 



El canvi climàtic a Catalunya

Les causes del canvi climàtic


Les causes d'aquest fenòmen relativament actual es poden resumir en uns punts clars, però aquests depenen de molts factors, alguns dels quals ni ens imaginem.
El canvi climàtic ha estat resultat d'unes actituds "vividores" en alguns sectors de la nostra societat. Durant dècades, la població ha tingut el pensament que la seva època mai s'acabaria; una visió que presenta un horitzó infinit sense preocupacions, que promet la seguretat de tenir la clau del funcionament del món, d'estar al cim dels descobriments. Malhauradament o per sort, això no és així. I als previsors mai se'ls ha escoltat. Les avantatges de viure el present han estat massa temptadores pels empresaris i polítics amb poder per a poder organitzar el món.


Els científics han determinat la causa principal del canvi climàtic: l'increment d'emissions de diòxid de carboni a l'atmosfera. La creixent concentració d'aquest gas està provocant un efecte hivernacle sobre el nostre planeta i està malmetent la capa d'ozó, que ens protegia de certs raigs ultraviolats, tot plegat portant-nos a un augment de la temperatura.


Els processos de combustió associats a les activitats humanes són els que emeten més compostos químics perjudicials per a la Terra, i augmenten a un ritme tan elevat que superen la capacitat autorreguladora del planeta.

La popularització del transport amb motor, el poder de les indústries, la desforestació, ... són algunes de les causants més greus d'aquesta alta concentració de CO2, sobretot perquè no hi ha una intenció de canviar-les.





Efectes del canvi climàtic
 El canvi climàtic ja s’està manifestant en múltiples indrets del planeta.
·         Si la temperatura mitjana dels oceans segueix augmentant al ritme actual , pujarà el nivell del mar. L’ascens oscil·larà entre algunes desenes de centímetres i un parell de metres. Les platges, deltes de Catalunya i tot el món se’n veuran afectats.
En aquesta imatge és pot observar com quedaria el delta del Llobregat a causa d eles pujades del nivell del mar si la temperatura segueix augmentant.


·         En algunes regions del món, com ara Catalunya, el canvi climàtic suposarà una disminució de les precipitacions i una menor disponibilitat d’aigua. Això afectarà l’estil de vida i també la producció d’aliments. Però també influirà en la producció d’energia perquè no hi haurà prou cabal en alguns rius per produir energia hidroelèctrica.

·         Les condicions ambientals restringeixen l’abast d’algunes malalties perquè eviten que els seus agents transmissors puguin viure a causa de la manca d’aigua o de les baixes s’estenguin a regions que n’estaven protegides.

·         L’escalfament dels oceans, la pujada del nivell del mar i la contaminació de l’aigua són factors que es combinen per produir el blanqueig dels coralls. En aquestes noves condicions, els pòlips dels coralls expulsen les algues responsables dels seu color i acaben morint en faltar-los els elements nutritius que aportaven les algues.


Com podem preveure el canvi climatic?


La primera cosa que esta a la mà de tothom i que tots podem fer posant el nostre granet de sorra es reduir les causes d'aquest. Si a casa tots intentem moure’ns per evitar-ho podrem reduir-ho.
hi ha moltes coses que estan a la nostre ma com per exemple intentar reduir les emissions de CO2 o altres gasos d'efecte hivernacle. Per fer-ho nomes caldria que utilitzéssim electrodomèstic amb enganxin a ecològica, que utilitzéssim transport públic o una bici a la hora de desplaçar-nos per la nostre ciutat, que intentéssim reciclar ja que el procés de reciclatge es molt contaminant, que compréssim productes que no hagin estat importats ja que la importació de productes d'altres països o continents degenera molts residus de gasos d'efecte hivernacle, apagar els llums o aparells electrònics quan no en fem ús i no deixar-los en stand-by i així moltes altres coses que estan a la nostre ma.
També podem controlar l'ús de l'aigua per evitar sequeres ja que l'aigua es un bé fonamental en les nostres vides. Apagar l'aigua quan t'ensabones les mans o et raspalles les dents, dutxar-te en comptes de banyar-te son unes de les coses que podem fer per evitar un mal us de l'aigua.

Tots hem de posar el nostre granet de sorra per salvar el nostre planeta perquè sinó ho fem nosaltres ningú ho farà.





Aquestes pàgines us poden servir de complement si esteu interesats en el tema i voleu combatre el canvi climàtic:

http://www20.gencat.cat/portal/site/JoveCat/menuitem.112de917c18fccd274d7ed42b0c0e1a0/?vgnextoid=99fe89bbb3e70110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=99fe89bbb3e70110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=

http://www.ceroco2.org/Cat

dilluns, 27 de maig del 2013

Els impactes i els riscos naturals

1- Rellegiu les notícies que encapçalen la unitat 11 del vostre llibre de text. Identifiqueu en cada una si es parla d'un impacte, d'un risc o de dues coses alhora. Raoneu el perquè.



Noticia 1: L'augment de la concentració de diòxid de carboni a l'atmosfera, a causa de les activitats humanes, està influint en el fet que les temperatures mitjanes de la darrera dècada siguin les més altres des que hi ha registres en el temps de paràmetres climàtics. El nivell del mar ha pujat arreu del món més de 25 centímetres en un segle. Les collites avancen el seu procés. Simultàniament, determinats fenòmens meteorològics causants de catàstrofes (tempestes, ciclons, huracans, etc.) es produeixen molt més sovint.

Considerem que aquesta noticia explica un impacte que ha estat produït pels efectes de la concentració de diòxid de carboni i ens diu que poden arribar a ser molt perjudicials per la vida a la Terra com l'entenem fins ara.

Noticia 2: L'activitat sísmica de la Terra és contínua i manifesta la dinàmica interna del planeta. De forma sobtada i breu, la terra tremola i tot el que hi ha al voltant es mou. En la majoria dels casos els efectes no incideixen sobre les persones ni els béns. Però en d'altres, poden tenir conseqüències catastròfiques sobre zones densament poblades.

Els constants moviments sísmics del planeta són un risc perquè pot tenir efectes molt debastadors sobre la població i aquests riscos són majors o menors depenen de com de preparada estigui la zona i la quantitat d'habitants que hi hagi en ella.

Noticia 3: El transport de persones i de mercaderies, i la implantació i extensió de les zones industrialitzades comporten el consum de recursos energètics i s'associen a l'emissió a l'atmosfera de diversos contaminants que superen els límits de seguretat per a la salut humana.

És un impacte ja que explica els efectes causats per l'emissió, cada cop major, de contaminants a l'atmosfera i l'impacte que produeix a la salut humana es cada cop superior.

Noticia 4: Més de 1000 volcans han estat actius durant els darrers 10000 anys. Un bon nombre dels volcans es consideren perillosos, sobretot perquè al voltant seu es localitzan nuclis de població relativament importants. Per aquesta raó, es fa necessària l'adopció de mesures per minvar els danys que les erupcions causen a les persones i els seus béns.

Aquesta noticia explica el risc que produeixen els volcans prop de nuclis de població i que poden produir grans danys sobre aquestes.

2. Explica què és un impacte sobre el medi. Quins dels impactes ambientals que exerceix la humanitat sobre el medi considereu que té una importància especial?

Els impactes sobre el medi són alteracions o modificacions que provoquen un canvi de certa magnitud en l'ambient, o en algun dels seus components, i que han estat originades o produïdes directament o indirectament pels éssers vius.
Un impacte ambiental que té una importància especial és el canvi climàtic que és l'alteració global del clima de la Terra, es manifesta per l'alteració de tota mena de paràmetres climàtics i s'inclouen variacions anormals de les temperatures, les precipitacions i vents, però també canvis en la freqüència i intensitat de determinats processos meteorològics naturals tan diversos com els huracans o els períodes de sequera.




3
. D'aquell impacte que creieu que té una importància especial feu una entrada explicant tot allò que considereu interessant comunicar (ajudeu-vos de tot allò que ja domineu).
Els processos de combustió associats a les activitats humanes emeten compostos químics a l’atmosfera i s’hi mantenen molt de temps sense canviar, produint-hi diversos efectes. Els anàlisis sobre la concentració de certs gasos, com el diòxid de carboni, a l’atmosfera, mostren que està augmentant a un ritme trepidant i això està produint uns impactes greus en el nostre planeta, la majoria basats en l’augment de la temperatura global i dels oceans.
El nivell del mar està pujant, les precipitacions estan disminuint o sent massa fortes (segons la regió), algunes malalties s’estan estenent, espècies s’estan extingint, la producció amb energia hidràulica s’està veient afectada ...

El canvi climàtic, allò que tothom veu tan llunyà i tan exagerat, està passant. Hem de començar a reduir-ne els impactes o patirem conseqüències molt greus.

4.





Permafrost

Els permafrost o permagel són aquelles capes de sòl, roca o terra que romanen per sota del punt de congelació de l'aigua (0 °C) durant com a mínim dos anys seguits.

El permagel es concentra en aquells ambients en que el clima és propici, principalment en zones a gran latitud, com el permagel polar i a gran altitud, com el permagel alpí. El trovem concentrat en zones de  Canadà, Alaska, Siberia, Tibet, Noruega , varies illes de l'Oceà Atlàntic sud como les Illes Georgies del Sud i les illes Sandwich del sudAbasta 10'5 milions de km2 (excloent la superfície coberta de gel de Grenlàndia i l'Antàrtida) en zones polars, i es troba també en algunes parets a menor latitud, concentrant-se llavors en zones muntanyoses en altitud, de massíssos com els Alps. Ocupa un 24% dels sòls de l'hemisferi nord.

Hi ha una previsió científica que anuncia que amb l'escalfament global cap l'any 2100 el permagel haurà desaparegut en la major part, restant només un milió de km2 de permagel (al voltant del 10% de l'actual) i que això tindria efectes adversos per l'ecologia i la societat.




Huracà, tifó o tornado:

L'huracà, tifó,cicló o tornado (depenent de la zona rep un nom o un altre) és una tempesta forta que es forma al mar i acostuma a provocar vents amb velocitats superiors a 120 km/h, cobreix una àrea circular d'entre 300 i 800 km aproximadament. A la tempesta hi ha vents forts i pluges que envolten un "ull" central, que acostuma a tenir uns 25 km de diàmetre. Malgrat això, el major dany a la vida i a la propietat no és resultat del vent, sinó de la pujada del nivell del mar i les torrentades fruit de les pluges torrencials. La classificació dels ciclons tropicals es fa atenent a la seva intensitat i es porta a terme mitjançant l'escala Saffir-Simpson.


Huracà Ivan


Tundra d'Alaska

La tundra és un bioma terrestre caracteritzat per les baixes temperatures que només permeten el creixement d'una vegetació herbàcia o arbustiva. Amb el canvi climàtic i l'escalfament global es preveu que el bioma de la tundra sigui el més afectat entre els biomes del món ja que les temperatures de l'estiu augmentarien de 2 a 5 °C fonent-se tot o part del permagel.
Cal ressaltar que més d'un terç del carboni atrapat en el sòl es troba a les àrees de tundra. Quan el permagel es fon una mica, llibertat carboni com a diòxid de carboni, efecte que es pot observar a Alaska, al parc natural de Denali. En els anys 70, la tundra era un dipòsit de carboni però a l'actualitat es considera més aviat una font de carboni gases.
La tundra de nord Amèrica constituïda per Alaska, Canadà i algunes zones costeres de Groenlàndia ocupa una àrea de 5,3 milions de Km3. La temperatura va des dels -24C als -60C, a l'estiu la gran part de la neu es desfà permetent així el creixement de plantes i flors àrtiques. A causa del clima extrem poques espècies poden sobreviure en aquestes zones.



File:Brooks Range Mountains ANWR.jpg



dilluns, 20 de maig del 2013


Aquí deixem l'enllaç per poder veure el reportatge sobre la desertització que hem fet les redactores de pensem en verd. Esperem que gaudiu mirant-l'ho, intentarem penjar el video directament si és possible.



La desertització a pensem en verd:

http://www.youtube.com/watch?v=tGmMmjlnwGU&feature=em-upload_owner




Aturem la desertització!



dijous, 16 de maig del 2013

Conclusions

La desforestació, la desertització i la pèrdua de fauna són problemes reals que afecten al nostre planeta i estan conectats entre si directament.
La pèrdua de fauna és produïda principalment per la desforestació, i aquestes dos contribueixen directament en el procés de desertització.
Aquests factors que hem treballat són provocats o bé accelerats per l'home, i l'important impacte mediambiental que aquest produeix en el seu entorn per les seves comoditats com per exemple la obra de noves urbanitzacions, fàbriques o indústries, carreteres, o a causa d'incendis que a més a més provoquen la desmineralització del sòl fent tot això difícil invertir el procés.
Per sort, la nostra societat està cada vegada més conscienciada amb el gran problema que això comporta i cada vegada podem trobar més organitzacions o associacions de persones interessades per la causa, que treballen i lluiten per alleugerir el problema i informar-ne a la resta de la societat.
Durant el període de temps que hem dedicat a treballar aquests aspectes nosaltres també ens hem assabentat dels avantatges i inconvenients que aquest tema comporta i ho tindrem en compte a la hora d'actuar en un futur. 
També esperem conscienciar als visitants del nostre blog que entre tots podem fer un món millor.





Zones amb alt risc de desertització:

dissabte, 27 d’abril del 2013

Fem números amb la factura de l'aigua




1. Calcula els litres d'aigua que consumeix de mitjana cada persona al dia. Per fer-ho, necessitaràs el consum total i els dies facturats.
5 persones

5 trimestres



Mitjana trimestres: (65+69+60+35+67) : 5 = 59,2 m3 ; 59,2 m3 · (1000 L/1 m3) = 59200 L

Consum d’1 dia: 59200L : (30,5 dies x3) = 646,99 L

Consum d’1 persona (per dia): 646,99 : 5 = 129,39 L
 

2. Observa el consum i el preu total. Quant costarien 100L d'aigua? Si 1 L d'aigua embotellada costa 50 cèntims, compara el cost de l'aigua corrent amb el de l'aigua embotellada.



   


L'aigua embotellada resulta molt més cara que l'aigua de l'aixeta, ja que a part dels sistemes d'extracció i depuració també s'ha de costejar l'empaquetament d'aquesta i l'empresa que la distribueix n'ha d'obtenir uns guanys.


3. Calcula el tant per cent de la factura que correspon a impostos. A què creus que hauries de dedicar aquets diners?


% = (IVA + TMRM) / preu total  x 100

(30,49 + 7,31) / 153,27  x  100 =  24,6 % impostos 


Aquest 24, 6 % recupilat en impostos i taxes hauria de servir per millorar els serveis i la xarxa de l'aigua que és una gran despesa  o bé, hauria de ser destinat a ajuts perqué tothom disposi d'aigua. 

4. Posem per cas que aquesta ciutat té 2 milions d'habitants i que cada habitant consumeix diàriament, de mitjana, el mateix que un membre d'aquesta família. Quin serà el consum anual d'aigua d'aquesta ciutat? expressa el seu resultat en hm3.

Consum per persona: (129.39 dm3 x 1m3) : 1000 dm3 = 0.12939 m3 = 0.13 m3

                                       0.13 x 365(dies) x 2 milions = 9444000 = 94.44 hm3

Resultat: El consum anual d'aigua serà de 94.44 hm3

dissabte, 20 d’abril del 2013

Els usos de l'aigua


Consum domèstic: es considera consum domèstic l’aigua que utilitzem en la nostra alimentació, en la neteja de les nostres vivendes, al rentar la roba, la higiene...

Consum públic: en la neteja dels carrers de les ciutats i els pobles, en les fonts públiques, ornamentació, reg de parcs i jardins, altres usos d’interès comunitari...

Ús en l’agricultura i ramaderia: en l’agricultura, pel reg dels camps. En la ramaderia, com a part de l’alimentació dels animals i en la neteja dels estables i altres instalacions dedicades a la cria del bestiar.

L’aigua en l’industria: en les fàbriques, en el procés de fabricació de productes, en els tallers, en la construcció...



L’aigua com a font d’energia: aprofitem l’aigua per produir energia eléctrica, a les centrals hidroelèctriques com ja vam comentar el dia anterior. En alguns llocs s’aprofita la força de la corrent de l’aigua dels rius per moure màquines.

L’aigua com a via de comunicació: les persones som capaces de construir embarcacions per tal de navegar per aigües de mars, rius i llacs. Actualment, utilitzem enormes vaixells per transportar les carregues més pesades que no poder ser transportades per altres medis.

L’aigua per practicar esport: als rius, al mar, piscines i llacs, a la muntanya... l’aigua ens pot servir com a medi per practicar gran nombre d’esports com ara: vela, submarinisme, windsurf, natació, esquí aquàtic, waterpolo, piragüisme, ràfting, esquí...A més passem part del nostre temps lliure gaudint de l’aigua a les piscines, platges, parcs aquàtics...
1. <<Al món cada vegada hi ha menys aigua>>. Discutiu la validesa d'aquesta afirmació.

 
Cada vegada l’ús de l’aigua és mes necessari i a conseqüència, aquesta va disminuint. A l’actualitat hi ha un gran nombre de paisos que pateixen sequeres i es calcula que el consum de l’aigua es duplicarà en els pròxims vint anys i aleshores les sequeres s’hauran escampat per un nombre més elevat de paisos. Per tant, “Al món cada vegada hi ha menys aigua” és una manera de dir , de manera molt simplificada, el que esta passant. 

 2.Doneu un parell de raons per les quals l'aigua cada vegada adquireix més rellevància en les societats humanes. 
Dues de les principals raons que demostrin la rellevància de l’aigua en les societats humanes són : l’alimentació, necessitem aigua tan per beure com per cuinar i conrear els aliments que mengem a diari; la higiene, a la nostre societat és molt important l’aigua a la hora de tenir una bona higiene que evita moltes malalties i pestes que hi havia en altres èpoques on no es donava tanta importància a la higiene. 
3. Enumereu les propostes que fa el Banc Mundial i exposeu la vostra opinió.
El Banc Mundial proposa una mobilització general, l’ajut dels països desenvolupats i una gestió més bona dels recursos. Aquestes propostes proporcionarien una igualtat i serien justes per tota la societat. L’aigua és una materia primera per tots hi s’ha de repartir segons les necessitats de cada país.